CatalàCastellanoEnglish

Logo Universidad de Girona y Catedra UNESCO
Facebook Google Plus Twitter

Polítiques culturals i eduvatives a Catalunya: dificultats de la interrelació

Les relacions establertes entre les polítiques culturals i educatives a Catalunya han estat en general poc investigades. En el context de la societat actual però, el coneixement, les pràctiques artístiques i culturals i la comunicació tenen un paper rellevant i és important estudiar com hem articulat socialment els models educatius i de transferència cultural. Partim de la hipòtesi que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 no responen a les demandes educatives i culturals del present. Els discursos polítics internacionals més significatius en el camp de l'educació i la cultura recomanen avançar en política més coordenades i complementàries. Els projectes locals innovadors apunten la direcció a seguir i posen en relleu les potencialitats d'aquest plantejament de treball en cooperació entre el sector cultural i l'educació, però no aconsegueixen superar el nivell de les bones pràctiques i generalitzar-se.

L'objectiu d'aquesta investigació, realitzada per Gemma Carbó, ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l'estudi de les lleis d'educació i cultura i l'anàlisi de l'opinió qualificada d'experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la recerca ens confirmen que el diàleg entre els àmbits educatiu i cultural a Catalunya no és fluït ni està articulat. Les causes són sobretot de tipus polític i sociològic. Els canvis en la legislació poden contribuir notablement a millorar la coordinació i la complementarietat des d'una perspectiva filosòfica i política diferent en diversos camps de les polítiques públiques: lleis marc, administració cultural i educativa, formació i reconeixement professional, ordenació i protecció dels espectacles, del paisatge, lleis de comunicació, lleis d'educació i participació social en les institucions educatives, legislació sobre els agents culturals i educatius.

La recerca ens ha permès constatar, a més, que malgrat les dificultats d'interrelació podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar les polítiques culturals i educatives de futur apunten en primer lloc al món local i al repte de la ciutadania cultural. La formació en valors de convivència en contextos democràtics multiculturals com a tasca realment compartida per tots els actors socials. Un segon paràmetre és el de l'acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives dels nens i les nenes, els joves, els adults, la gent gran, garantint opcions educatives de qualitat per a tothom que considerin la presència de l'experimentació en les arts i les ciències, el patrimoni cultural i natural, material i immaterial des d'una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de les anàlisis indiquen, finalment, una tercera via d'actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, el cos i el moviment, l'educació de l'expressivitat des de tots els llenguatges.


Las Américas

Las Américas és una exposició fonamentada en els materials gràfics de l'agència EFE i d'altres arxius especialitzats a l'àrea llatinoamericana per elaborar una crònica visual de la contribució de la dona a la construcció d'Amèrica i al reconeixement dels drets fonamentals; les dones com a protagonistes i com a línia conductora del relat de l'exposició.

Comissariada per Alfons Martinell Sempere, l'exposició va estar a Colòmbia, Uruguai i Mèxic i va permetre als visitants conèixer a persones individuals, fets socials i col·lectius, imatges de la vida quotidiana i social, fets històrics, conflictes i moviments socials i artístics representatius dels últims 100 anys.

Las Américas no va ser idealitzada com una exposició històrica, sinó com una crònica que, a partir d'imatges, posés en diàleg el paper de les dones en l'evolució de la societat amb els avanços en el reconeixement dels drets fonamentals. Els llenguatges propis de la imatge i del fotoperiodisme van permetre mostrar, amb una especial vitalitat, la vida quotidiana i situacions concretes, ajudant-nos a entendre realitats no gaire conegudes o que estan lluny de les nostres percepcions.

Per a la realització de cada mostra, es van realitzar estudis entre el 2010 i el 2011 de la realitat i la història de cada país en cooperació amb agents locals que van construir els continguts específics de cada context.

En el marc de cada exposició, es va elaborar una Guia Didàctica per proporcionar una eina educativa, vinculada amb els projectes expositius, orientada cap a la ciutadania en formació (dels 8 als 16 anys). Cada sala va oferir, en el marc dels seus serveis educatius, la possibilitat a escoles i altres agents d'incorporar les diferents exposicions com a vehicle per a la generació de capacitats amb potencial de desenvolupament local, a partir de la construcció d'una nova ciutadania conscient dels seus antecedents i els seus avanços en matèria de drets humans.


La Universitat de Girona i l'entor cultural

El Consell Social de la Universitat de Girona va encarregar a la Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació un estudi sobre la relació que la Universitat de Girona ha establert amb el sector cultural de les comarques gironines al llarg dels seus 15 anys d'història. La intenció va ser realitzar una anàlisi de la situació amb l'objectiu de determinar com es podria millorar i potenciar la tercera missió fonamental de dinamització social i cultural del territori, que han d'assumir universitats com la de Girona.

La primera etapa de l'estudi va ser la definició prèvia del sector cultural i l'estudi detallat del que la universitat produïa i generava en aquell moment. Li va seguir la recollida i tractament d'informació més qualitativa, com a opinions, suggeriments i anàlisi tant del personal que treballava en propostes específicament culturals dins de la pròpia universitat, com de persones que treballaven en el sector cultural del territori.

Per a la realització de l'estudi, la Càtedra va comptar amb la col·laboració i experiència, entre d'altres, dels experts del projecto Talaia (Observatori Cultural de les Universitats Andaluses). El resultat final va ser publicat en un llibre, redactat per un equip de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació, integrat per Carme Baqué, Gemma Carbó i Alfons Martinell.


Estudi sobre noves polítiques educatives i municipis amb l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

L'any 2011, la Càtedra va signar un conveni amb l'Associació Internacional de Ciutats Educadores per l'elaboració d'una publicació de foment i difusió d'aquestes noves polítiques educatives amb els següents objectius:

 - Presentar una informació útil per totes les persones, especialment els que tinguin responsabilitats municipals, que desitgin conèixer en què consisteixen els principis i pràctiques de Ciutat Educadora i quines són les polítiques concretes d'actuació.
 - Presentar algunes bones pràctiques realitzades en diverses realitats i àmbits o sectors d'actuació de diferents Ciutats Educadores.
 - Facilitar una major difusió de la Carta de Ciutats Educadores i de l'acció de l'Associació, fomentant una major adhesió internacional a aquesta iniciativa.
 - Proposar una reflexió crítica sobre les pròpies pràctiques de les Ciutats que ja formen part d'aquesta xarxa.

En conveni amb:

Logo

Subscriu-te al nostre butlletí

name
email address

Facebook Google Plus Twitter

Càtedra Unesco | Parc Científic i Teconlògic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, despatx 2 | 17003 | Girona

Normes i condicions d'ús | Política de privacitat de dades